NOTES

Perfil biogràfic

Vaig nèixer al Vallès, un tràmit vital; amb destinació L´Alt Empordà, terra a la que em sento fortament arrelat i a ón desenvolupo el meu creixement artístic.

Si bé el piano va ser el punt d´inflexió i la primera experiència, la composició musical ha esdevingut la meva al.liada, fins al punt de transformar la meva percepció del concepte de "viure". La docència m´ aporta un "gen contemporanitzador" que em permet empatitzar amb les noves tendències i formes d´entendre el fet musical, compartir i retroalimentar l´engranatge que configura la pedagogia musical.



22 feb. 2010

" LA GRATIFICANT VIVÈNCIA DE DIRIGIR L´ORQUESTRA VERSATILE "

Aquest darrer cap de setmana estavem d´enregistrament. O, dit d´altra forma, obríem un capítol més en la nostra extensa història. I és aquest fet, el que m´ha portat a reflexionar a propòsit de l´experiència ( i privilegi ) de ser-ne el director.
Han passat, pràcticament nou anys, d´ençà aquell 21 d´abril del 2001, data en que em posava al capdavant de l´orquestra.
I en tot aquest temps, el fet d´apropar al joves i emergents futurs músics, ha deixat, deixa i deixarà en mí una forta petjada emocional. Si bé és veritat, que l´acció autoritària que comporta dirigir, em copsa cada dia, el fet interactiu i de reciprocitat que genera vers els seus components, m´omple diàriament. No son només els moments musicals, son les estones en que l´orquestra esdevé inspiració, emoció, fòrum de debat..i tantes i tantes formes de comunicació, quan hom experimenta aquesta plena sensació de beneplàcit interior.
I torno a pensar en els darrers 20 i 21 de febrer, en la Casa de Cultura de Llançà ( un exemple de generositat i bones persones ), en la gran professionalitat i amistat d´en Francesc Ubanell ( el nostre tècnic de
gravació ), en els 20 anys al Casino Menestral ( gràcies al qui he pogut entrar de plé dins la cultura figuerenca ), i com no, en aquests quasi 35 joves fantàstics, músics i millors persones, que formen l´Orquestra Jove Versatile..
I conjugades aquestes reflexions, només puc pensar: Gràcies, orquestra!

Santi Escura Moradell.

8 feb. 2010

" Figueres,1 de febrer del 39 " : Un documental per la memòria històrica, perdut en la memòria recent.


Quan l´any 2008, l´amic Salvador Torres em va parlar, (encara en estat embrionari ), del projecte audiovisual  " Figueres,1 de febrer del 39 ", una plàcida sensació de justicia vers els nostres avis i àvies, va recòrrer el meu cos. S´estava gestant, al meu entendre, un material plenament figuerenc i autòcton, que, pasaria a formar part ( i és de calaix! ) del patrimoni cultural, històric i social de la ciutat de Figueres.
Molta expectativa va envoltar l´event : càstings, grans professionals en l´àmbit tècnic, il.lusions, debats... Ha passat un any i la primera sensació de placidesa ha mutat cap a una acusada percepció de desencís.
Si algú vol veure el documental, no pot! Si algú vol escoltar-ne amb detall la música original, no pot! Si algú vol conèixer els fets històrics, entrevistes i detalls del rodatge, no pot!
I la meva pregunta és : en una ciutat que fa bandera de la cultura i l´art, com es pot obviar un treball així?
Hauria d´estar a totes les estanteries de biblioteques, associacions per la memòria històrica, escoles, universitats i gent que així ho volgués.
A la ciutat dels "souvenirs ", seria dignificant i representatiu del fet ciutadà, comptar amb una edició del documental, que aporti i engreixi l´oferta cultural de la nostra ciutat.


Santi Escura Moradell
Compositor i Director musical del documental.